i tinta seca entre els dits
m'ha arribat un paper en blanc
despertant els meus sentits.
I és en aquest moment
quan tot és fosc...
... i sense cap espurna de llum
quan miro al cel i t'enyoro ...
com a una mare un nen petit.
Allargo els meus braços
per sentir el teu caliu,
el meu refugi, la teva força.
I tornar al meu món oblidat:
al meu estel secret,
al meu estel retrobat.
A on les paraules són la llum
I escriure: la meva llibertat.
I a poc a poc aquell mal moment
va quedant més allunyat,
donant veu als meus pensaments
tan íntimament aparcats
que flueixen des de la meva ment
per a ser alliberats.
Per escoltar:
