dissabte, 6 de febrer del 2021

MAR


Tocarte dos minutos

y sentir entre mis dedos

tu agua sabor a sal.

Notar tu brisa en mi cara

dejándote mi huella al andar.

Durante esos dos minutos

he sentido mi libertad.


Y mientras vuelvo a mis barrotes invisibles,

a los abrazos prohibidos,

al sentirme lejos teniéndote al lado,

anhelo que esos dos minutos

duren una eternidad.

Moni.  

Per escoltar: https://youtu.be/_BUsUXJvkHc


dijous, 29 d’agost del 2019

Un passeig per la devesa


A cents de quilòmetres de casa, envoltada d'alzines, i mentre el sol rellisca i es deixa caure per tocar el terra... jo respiro i deixo anar aquells pensaments que em connecten amb el meu estel, el meu espai secret, que tant temps fa que no visito i que ara enyoro profundament.



Sola, pensant i sentint
lluny de les meves arrels.
sento les meves pors
les que em corren per les venes
les que vull deixar aquí
les que vull fora de mi.

No puc córrer
ni mirar a un altre lloc
en terres estranyes per mi
retrobo l'energia, la força
que un cop més em fa seguir.

No és un poema
és un sentiment
que en aquesta devesa
envoltada d'alzines
tinc a flor de pell.

Com un encantador de serps
no puc deixar de mirar...
El sol lliscant entre les fulles
i que tossut em vol tocar...
Per després amagar-se!

Juganer, juganer...
No em fa por la nit, ni la foscor
Amaga't sota els meus peus si vols!
que fins i tot amb els ulls tancats
trobaré el camí de tornada
el que em portarà de retorn a casa.


Moni

Per escoltar:
Jo vinc de lluny- Dr. Prats

dilluns, 6 de març del 2017

Divuit


Divuit anys, milers de dies
d'un primer somriure
la primera paraula
peuets que caminen
petites passes
d'ensopegar i aixecar-se
sempre a prop,
per donar-te la mà.

Divuit anys, de milers de nits
els plors de matinada
d'espantar els malsons
amb dolces nanes
de llunes i d'estels
i dormir abraçades.

Divuit anys, de moments feliços
de compartir vivències
de ser importants l'una per l'altre
de deixar ombres del passat enrere
que enfosquien el futur
el teu, el meu, el nostre.

Divuit anys, de tant per dir
i no trobar les paraules
I avui un gran desig:
segueix dibuixant la teva vida,
i pinta-la de colors!
Cada pas és un traç
I com fa divuit anys
jo segueixo al teu costat.

T'estimo Anabel.

Moni

Per escoltar:

diumenge, 27 de novembre del 2016

PARAULES D'AMISTAT

Per l'Anna del "Camino" i la nostra història de la brúixola i l'estrella polar.

Jo sóc la teva estrella,
Tu!, ets la meva llum,
seguiré caminant amb tu,
no estiguis trista,
no estem tan lluny.
Totes les amistats tenen un inici
i algunes cap final
les que perduren en el temps
són les més especials.
Si m'enyores mira al cel,
i sense brúixola
busca la teva l'estrella polar
perquè jo quan t'enyoro
em miro al teu mirall.

Moni
Per escoltar: Bebe, Respirar

dissabte, 6 d’agost del 2016

QUAN EL SILENCI PARLA

El murmuri del vent
pensaments en veu alta
el so mut de les paraules
un silenci que parla,
ones encrespades
que ja no ens abracen
corrent d'aigua oposada
que a poc a poc ens separa.

Fotogrames i mil records
en mesuren la distància
que a càmera lenta creix
i sense flash, s'ha fet fosc!
Un dia foren arbres verds,
olor de farigola, de pi,
senders caminats,
olor de flors, de camí.
Ara, tot roman en penombra,
s'ha fet de nit,
s'ha fet molt fosc!

Reflectida a l'aigua
entre ombres desdibuixades
asseguda entre l'enyorança
i la solitud
els pensaments en veu alta
cada cop et fan més lluny,
els mateixos pensaments
que em recorden a tu.

Moni

dilluns, 15 de juny del 2015

ENTRE NOTES

ENTRE NOTES

Vertigen! Sento el buit sota als meus peus
rellisco sobre les tecles.
Escolto les notes, les puc acariciar.
Acarono les notes, les puc sentir.
Sento les notes, m’envolten ...
m’entristeixen, em relaxen
rítmiques i dolces...
El buit encongeix al so de la melodia
és  un pols al vertigen. Peus a terra!
Les notes segueixen fluint
rítmiques i dolces...
suaus, tranqui-les, somníferes...
tanco els ulls, i dormo mentre
sento les notes, m’envolten ...
m’entristeixen, em relaxen
rítmiques i dolces...

 Moni   

Per escoltar:
Amelie - Piano








dilluns, 15 de desembre del 2014

L'ESPIRAL DE LA VIDA

   
              

L'espiral de la vida                       
neix i gira
en un terra àrid
imprès en una closca.
En un dia gris
el miro i s’enrosca
en un dia trist
el mar se’l emporta.
L’espiral de la vida
qui en surt
ja no en torna.
Dibuixat el seu traç
De sobte s’estronca
gravat en la closca
erosionat reposa.

Moni 




Per escoltar: Làgrima-Francisco Tárrega
https://www.youtube.com/watch?v=jRA9lolwg90