El puzzle de mi vida
Mi vida un puzzle,
miles de fichas que colocar,
algunas tan fáciles y tan simples
que encajan con suavidad,
...
miles de fichas que colocar,
algunas tan fáciles y tan simples
que encajan con suavidad,
...
a otras les doy vueltas y vueltas
y siguen sin encajar
a la derecha, o al revés
una y otra vez
y volver a empezar.
Piezas de colores vistosos,
con dibujos claros y sencillos
otras oscuras y difuminadas
de mi vida etapas delicadas.
Fichas de familia, amigos y personas
de lugares, hechos y sentimientos
de emociones, ilusiones y amores
de frustraciones, reacciones y realidades.....
todas ellas, únicas, necesarias, irreemplazables....
tantas fichas como opciones.
y siguen sin encajar
a la derecha, o al revés
una y otra vez
y volver a empezar.
Piezas de colores vistosos,
con dibujos claros y sencillos
otras oscuras y difuminadas
de mi vida etapas delicadas.
Fichas de familia, amigos y personas
de lugares, hechos y sentimientos
de emociones, ilusiones y amores
de frustraciones, reacciones y realidades.....
todas ellas, únicas, necesarias, irreemplazables....
tantas fichas como opciones.
MONI
Si, la vida és un trencaclosques...formada per petites peçes que formen una gran imatge, la nostra vida. Arriba un dia que una d'aquestes peçes deixa d'encaixar i llavors pensem que aquest trencaclosques ja no té sentit, ja ha deixat de tenir el seu encant i mentres busquem una altra peça que pugui ocupar aquest buit no ens adonem que les que hi ha al voltant segueixen tenint el seu encant, el seu valor, el seu lloc...Deixem que aquest buit tingui el seu temps per tornar-se a omplir per una peça que algun dia apareixerà sense adonar-nos i farà que el nostre trencaclosques torni a tenir la imatge més impressionant, la imatge de la nostra vida.
ResponEliminaUna gran reflexió, Yolanda, és molt dur quan tenim que afrontar la pèrdua d'una peça, i és cert que en aquell moment la resta de puzzle sembla no tenir un sentit complert.Crec que la clau està en trobar la felicitat sense la necessitat d'omplir aquest forat de manera inmediata, cal apendre a gaudir de la resta de les peçes. La imatge de la nostra vida no pot dependre mai d'una sola fitxa. I quan s'apren a no necessitar és quan estem preparats per si apareix una nova peça que sembla que pot encaixar en el nostre trencaclosques.
ResponEliminaUna abraçada molt gran.
Moni