dissabte, 29 de desembre de 2012

PETITA REFLEXIÓ
 
 

És trist quan tot i tenint el do de la paraula no en fem ús i preferim deixar a l’altre persona esperant.... exercici egocèntric, quan no valorem el temps dels demés i solament ens preocupa el propi. Patètic quan no tenim la valentia per rectificar, el canvi d’opinió és molt respectable si es comunica. Tothom es fa dir amic, de cara a la galeria es porta ser sociable, amics dels amics, viure el moment..... però l’interior de la persona va més enllà de tot això, són els actes d’un mateix el que ens dona valor i no la quantitat d’amistats que tinguem al face, o el nombre d’actes socials als que assistim. Compartir comentaris que altres han comentat i voler donar a conèixer la nostra part més humana sembla ser que és el que ens preocupa, però no ens aturem a mirar-nos al mirall, no fos que el reflexa ens espantés, i la nostra fantàstica imatge quedés ombrejada per un interior menys pur.

Confiar en qui diu que t’escolta                          
i que t’allarga la mà
quan en realitat la persona és sorda
i no farà per escoltar
és voler veure-hi sense mirar.

De vegades esperem dels demés allò que son incapaços de donar-nos, la pregunta és: Perquè?
 

dimecres, 26 de desembre de 2012

UN DESIG
 
Un desig!!
sol un, felicitat!!!
el més complert dels desitjos
el més demanat.

Sentir que cada dia
vull somriure a la vida.
Agafar aire i olorar
el suau perfum de les flors
de mil pètals de colors
que volen lliurement
per els camps de la meva ment.

Un petó, una abraçada
una mirada, una paraula
en cada petit detall
una espurna de felicitat!!

Les notes màgiques d’una cançó
paraules que ballen
en segueixo la música
és la melodia que toca la vida
mentre la sento m’hi abraço
i em deixo portar
tanco els ulls, somio
i començo a cantar:
Un desig!!
sol un, felicitat!!!
el més complert dels desitjos
el més demanat.

Moni