DOS CAFÈS

Escolto una cançó, penso en el moment, dos cafès fumejant li donen caliu al instant

Mirades que es creuen, paraules i rialles, passa el temps volant i els dos cafès al davant

Curta l’estona, trobada interessant, i el cafè amb el seu aroma, es va refredant

Coneixe’t és un repte, transmets vida, inquietuds..... sentits adormits

Un segon cafè allarga el moment, un plaer per als sentits

deixem-lo fumejar qui en sap el destí, tanquem els ulls i l'assaborim

Vols un cafè ?

Moni

Per escoltar:

https://www.youtube.com/watch?v=ms3hYTndLuU

CAMI DEL MAR

Petjades sobre la sorra
suament el mar les esborrarà
és el soroll de les ones
el que m’ajuda a caminar
sempre endevant
mai enrere
aferrada a l’esperança
al demà, al “demà passat”
al camí que tinc al davant
no al caminat.
Un peu davant de l’altre
poc a poc sense pressa
i ens moments de feblesa
tanco els ulls i escolto
perquè és el soroll de les ones
el que m’ajuda a caminar.

EL REGAL

Tinc una capça amb un bonic embolcall
i no sé el que hi ha a dins
sembla un bonic regal
i si l’obro i no m’agrada?

El miro, des de tots els costats
el sacsejo a veure si fa soroll
el sospeso, no pesa ni molt ni poc.
Tant senzill com estirar el seu gran llaç
deixar-lo relliscar
treure el seu paper i mirar al interior
però....
i si l’obro i no m’agrada?
Llavors ja no es por
sinó desil·lusió
i aquell bonic regal
ja no em sembla especial.
Però si per temor
es queda embolicat
la resta de l’eternitat
i a dintre hi havia
el regal somiat
quina llàstima
no haver-se arriscat.

SI LA VIDA EM FA UN REGAL.... L’OBRIRÉ!!!!

MONI