CAMI DEL MAR
suament el mar les esborrarà
és el soroll de les ones
el que m’ajuda a caminar
sempre endevant
mai enrere
aferrada a l’esperança
al demà, al “demà passat”
al camí que tinc al davant
no al caminat.
Un peu davant de l’altre
poc a poc sense pressa
i ens moments de feblesa
tanco els ulls i escolto
perquè és el soroll de les ones
el que m’ajuda a caminar.
Molt bonic...
ResponEliminaCom deia el poeta,
Caminante son tus huellas el camino y nada más;
Caminante, no hay camino se hace camino al andar.
Al andar se hace camino
Y al volver la vista atrás
Se ve la senda que nunca
Se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino sino estelas en la mar...
Un petó
Josep
El meu camí com el de moltes altres persones és ple de dificultats, però he aprés a mirar al meu voltant i a adonar-me que sempre tinc al meu costat una mà que m'ajuda quan ho necessito, i que cal caminar, encara que de vegades les passes siguin molt petites.
ResponEliminaÉs preciós aquest poema, sempre m'ha agradat, molt encertat. Gràcies Josep
Ens trobem pel camí.