dilluns, 26 de novembre de 2012


CAMI DEL MAR
Petjades sobre la sorra
suament el mar les esborrarà
és el soroll de les ones
el que m’ajuda a caminar
sempre endevant
mai enrere
aferrada a l’esperança
al demà, al “demà passat”
al camí que tinc al davant
no al caminat.
Un peu davant de l’altre
poc a poc sense pressa
i ens moments de feblesa
tanco els ulls i escolto
perquè és el soroll de les ones
el que m’ajuda a caminar.



2 comentaris:

  1. Molt bonic...
    Com deia el poeta,

    Caminante son tus huellas el camino y nada más;
    Caminante, no hay camino se hace camino al andar.

    Al andar se hace camino
    Y al volver la vista atrás
    Se ve la senda que nunca
    Se ha de volver a pisar.
    Caminante no hay camino sino estelas en la mar...

    Un petó

    Josep

    ResponElimina
  2. El meu camí com el de moltes altres persones és ple de dificultats, però he aprés a mirar al meu voltant i a adonar-me que sempre tinc al meu costat una mà que m'ajuda quan ho necessito, i que cal caminar, encara que de vegades les passes siguin molt petites.

    És preciós aquest poema, sempre m'ha agradat, molt encertat. Gràcies Josep

    Ens trobem pel camí.

    ResponElimina