PETITA REFLEXIÓ
És trist quan tot i
tenint el do de la paraula no en fem ús i preferim deixar a l’altre
persona esperant.... exercici egocèntric, quan no valorem el temps
dels demés i solament ens preocupa el propi. Patètic quan no tenim
la valentia per rectificar, el canvi d’opinió és molt respectable
si es comunica. Tothom es fa dir amic, de cara a la galeria es porta
ser sociable, amics dels amics, viure el moment..... però l’interior
de la persona va més enllà de tot això, són els actes d’un
mateix el que ens dona valor i no la quantitat d’amistats que
tinguem al face, o el nombre d’actes socials als que assistim.
Compartir comentaris que altres han comentat i voler donar a conèixer
la nostra part més humana sembla ser que és el que ens preocupa,
però no ens aturem a mirar-nos al mirall, no fos que el reflexa ens
espantés, i la nostra fantàstica imatge quedés ombrejada per un
interior menys pur.
Confiar en qui diu que t’escolta
i que t’allarga la mà
quan en realitat la persona és sorda
i no farà per escoltar
és voler veure-hi sense mirar.
De vegades esperem dels demés allò
que son incapaços de donar-nos, la pregunta és: Perquè?
Per escoltar:http://www.youtube.com/watch?v=qycqF1CWcXg
