dissabte, 29 de desembre de 2012

PETITA REFLEXIÓ
 
 

És trist quan tot i tenint el do de la paraula no en fem ús i preferim deixar a l’altre persona esperant.... exercici egocèntric, quan no valorem el temps dels demés i solament ens preocupa el propi. Patètic quan no tenim la valentia per rectificar, el canvi d’opinió és molt respectable si es comunica. Tothom es fa dir amic, de cara a la galeria es porta ser sociable, amics dels amics, viure el moment..... però l’interior de la persona va més enllà de tot això, són els actes d’un mateix el que ens dona valor i no la quantitat d’amistats que tinguem al face, o el nombre d’actes socials als que assistim. Compartir comentaris que altres han comentat i voler donar a conèixer la nostra part més humana sembla ser que és el que ens preocupa, però no ens aturem a mirar-nos al mirall, no fos que el reflexa ens espantés, i la nostra fantàstica imatge quedés ombrejada per un interior menys pur.

Confiar en qui diu que t’escolta                          
i que t’allarga la mà
quan en realitat la persona és sorda
i no farà per escoltar
és voler veure-hi sense mirar.

De vegades esperem dels demés allò que son incapaços de donar-nos, la pregunta és: Perquè?
 

4 comentaris:

  1. Carinyo......com t'ho fots...????? Sempre tens raó..... Ets uns passada...!!!! Petons...

    ResponElimina
  2. Gràcies, anònim misteriós!!!
    De vegades l'ésser humà fa complicat allò més simple, “triste pero cierto”
    Una petonet

    Moni

    ResponElimina
  3. una muy buena reflexión que mas de uno sin darse cuanta se lo pregunta así mismo ,pero las cosas hay que hacerlas sin esperar mas aya de lo que puedan aportarte.boel

    ResponElimina
  4. Aunque las cosas deberian hacerse si esperar nada a cambio, como tu dices, tambien es cierto que esperar algo de alguien forma parte de la ilusión y de la esperanza, que en muchas ocasiones esa es la motivación que hay detrás de nuestros actos.
    Pero por encima de todo lo que deberian prevalecer son los valores, la empatia, el poder comunicar las discrepancias, la educación... la persona.
    Un besito Boel :-)

    ResponElimina