dilluns, 22 de juliol de 2013

SENTINT...


Escolto el meu cor
el sentiment de cada abraçada
el que he sentit en cada petó
evitant les paraules
solament creuant les mirades.
Em dones la mà
em fas somriure mil cops
i et sento tant tant a prop...
que no vull pensar en la foscor de la nit.
Queda’t aquí, amb mi
sota la llum de la lluna
que el reflexa del nostres cors
l’acaronin les ones
mentre deixem les nostres petjades
juganeres per la sorra...
                                 
MONI


                                          When You Say Nothing At All- Ronan Keating



11 comentaris:

  1. Una cançó preciosa, només tapada per l'encant d'un text ple de sentiment
    Sense paraules

    Un petó des de l'illa del pingüí

    Josep

    ResponElimina
  2. La necessitat d'intentar expressar amb paraules emocions que segurament s'emportaran les ones del mar. Mentre ho vius... ho vius i mentre ho recordes ... ho revius... amb música de fons...

    M'alegro que t'hagi agradat, una ganxeta abraçada

    Moni

    ResponElimina
  3. Qupe bonic, moments de centrar-se en un mateix, en els sentiments i en l`amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moments per a gaudir i recordar, si mes no.....

      Elimina
    2. Moments per a gaudir i recordar, si mes no.....

      Elimina
  4. Tots necessitem sentir que tenim algú al nostre costat.

    ResponElimina
  5. Tens rao, sentir que no estem sols de vegades es necessari, ni que sigui per un espai de temps limitat, ens ajuda agafar força per continuar el nostre cami, acompanyats... O sols...

    ResponElimina
  6. La cançó és molt maca, però el vídeo que l'acompanya és adotzenat, molt típic de youtube. He escoltat la cançó i he passat del vídeo.

    ResponElimina
  7. Si tens raó, però vaig triar aquest vídeo perquè sortia subtitulada.

    Gràcies per la visita i el comentari

    ResponElimina
  8. ...em fas somriure mil cops...somriure, que algú et faci somriure, això és el més important, somriure sense voler, somriure pequè sí, somriure permanentment, somriure mil cops, això és màgia, això sí que dóna vida! M'encanta somriure, tot i que no sempre en sé...

    ResponElimina
  9. Les dues sabem que de vegades qui et provoca mil somriures també et pot provocar grans llàgrimes... però això ja seria un altre post.

    A mi també m'encanta somriure, per això quan algú em provoca aquest estat no puc evitar escriure-ho si més no que en quedi una petjada a algun lloc més a banda del meu cor.

    ... i per cert... el teu comentari m'ha provocat un gran somriure.

    Gràcies Rachel, una forta abraçada.


    ResponElimina