SENTINT...
Escolto el meu cor
el sentiment de cada abraçada
el que he sentit en cada petó
evitant les paraules
solament creuant les mirades.
Em dones la mà
em fas somriure mil cops
i et sento tant tant a prop...
que no vull pensar en la foscor de la
nit.
Queda’t aquí, amb mi
sota la llum de la lluna
que el reflexa del nostres cors
l’acaronin les ones
mentre deixem les nostres petjades
juganeres per la sorra...
MONI
When You Say Nothing At All- Ronan Keating
Una cançó preciosa, només tapada per l'encant d'un text ple de sentiment
ResponEliminaSense paraules
Un petó des de l'illa del pingüí
Josep
La necessitat d'intentar expressar amb paraules emocions que segurament s'emportaran les ones del mar. Mentre ho vius... ho vius i mentre ho recordes ... ho revius... amb música de fons...
ResponEliminaM'alegro que t'hagi agradat, una ganxeta abraçada
Moni
Qupe bonic, moments de centrar-se en un mateix, en els sentiments i en l`amor.
ResponEliminaMoments per a gaudir i recordar, si mes no.....
EliminaMoments per a gaudir i recordar, si mes no.....
EliminaTots necessitem sentir que tenim algú al nostre costat.
ResponEliminaTens rao, sentir que no estem sols de vegades es necessari, ni que sigui per un espai de temps limitat, ens ajuda agafar força per continuar el nostre cami, acompanyats... O sols...
ResponEliminaLa cançó és molt maca, però el vídeo que l'acompanya és adotzenat, molt típic de youtube. He escoltat la cançó i he passat del vídeo.
ResponEliminaSi tens raó, però vaig triar aquest vídeo perquè sortia subtitulada.
ResponEliminaGràcies per la visita i el comentari
...em fas somriure mil cops...somriure, que algú et faci somriure, això és el més important, somriure sense voler, somriure pequè sí, somriure permanentment, somriure mil cops, això és màgia, això sí que dóna vida! M'encanta somriure, tot i que no sempre en sé...
ResponEliminaLes dues sabem que de vegades qui et provoca mil somriures també et pot provocar grans llàgrimes... però això ja seria un altre post.
ResponEliminaA mi també m'encanta somriure, per això quan algú em provoca aquest estat no puc evitar escriure-ho si més no que en quedi una petjada a algun lloc més a banda del meu cor.
... i per cert... el teu comentari m'ha provocat un gran somriure.
Gràcies Rachel, una forta abraçada.