dilluns, 15 de desembre de 2014

L'ESPIRAL DE LA VIDA

   
              

L'espiral de la vida                       
neix i gira
en un terra àrid
imprès en una closca.
En un dia gris
el miro i s’enrosca
en un dia trist
el mar se’l emporta.
L’espiral de la vida
qui en surt
ja no en torna.
Dibuixat el seu traç
De sobte s’estronca
gravat en la closca
erosionat reposa.

Moni 




Per escoltar: Làgrima-Francisco Tárrega
https://www.youtube.com/watch?v=jRA9lolwg90






4 comentaris:

  1. Recordo de petit que el meu pare em portava a la platja. Ell em deia que si algun cop em quedava atrapat en un remolí, m'havia de fer el mort, d'aquesta manera m'en sortiria.
    Potser és una solució per sortir-ne de les espirals.

    Slump

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu pare era un home molt savi, sr Slump. De fet l'única manera de sortir de l'espiral de la vida és la mort, és part crua de la vida, i la més difícil d'assumir.

      Molt bones festes, Pep. Forta abraçada ganxeta.

      Elimina
  2. Que bonic, Mònica, fresc, curtet i et deixa amb un sentiment optimista, m'he quedat amb ganes de més, molta sort en aquesta aventura d'el Blog!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra molt que t'hagi agradat. No és més que un pensament que necessitava treure de dins.

      Molts petons i gràcies per la visita.

      Elimina