pensaments en veu alta
el so mut de les paraules
un silenci que parla,
ones encrespades
que ja no ens abracen
corrent d'aigua oposada
que a poc a poc ens separa.
Fotogrames i mil records
en mesuren la distància
que a càmera lenta creix
i sense flash, s'ha fet fosc!
Un dia foren arbres verds,
olor de farigola, de pi,
senders caminats,
en mesuren la distància
que a càmera lenta creix
i sense flash, s'ha fet fosc!
Un dia foren arbres verds,
olor de farigola, de pi,
senders caminats,
olor de flors, de camí.
Ara, tot roman en penombra,
s'ha fet de nit,
s'ha fet molt fosc!
s'ha fet de nit,
s'ha fet molt fosc!
Reflectida a l'aigua
entre ombres desdibuixades
asseguda entre l'enyorança
i la solitud
els pensaments en veu alta
cada cop et fan més lluny,
els mateixos pensaments
que em recorden a tu.
Moni
Els records són això...per recordar-los. Recordar les coses bones es, aprendre d'elles i saber gestionar-los...
ResponEliminaMirar de viure el present i anar construint nous records, el futur ens ho agrairà...
Mira endavant!!!
Petons des de Vila pingüí
Bons consells desde Vila pingüí. Sempre miro endevant, pro de vegades és inevitable mirar enrere i anyorar bons moments del passat i aprendre,perquè la vida ès un camí d'aprenentatge. Tot i tothom ens aporta alguna cosa.
ResponEliminaMolts petons ganxets.
Moni