Divuit anys, milers de dies
d'un primer somriure
la primera paraula
peuets que caminen
petites passes
d'ensopegar i aixecar-se
sempre a prop,
per donar-te la mà.
Divuit anys, de milers de nits
els plors de matinada
d'espantar els malsons
amb dolces nanes
de llunes i d'estels
i dormir abraçades.
Divuit anys, de moments feliços
de compartir vivències
de ser importants l'una per l'altre
de deixar ombres del passat enrere
que enfosquien el futur
el teu, el meu, el nostre.
Divuit anys, de tant per dir
i no trobar les paraules
I avui un gran desig:
segueix dibuixant la teva vida,
i pinta-la de colors!
Cada pas és un traç
I com fa divuit anys
jo segueixo al teu costat.
T'estimo Anabel.
Moni
Per escoltar:
