Divuit anys, milers de dies
d'un primer somriure
la primera paraula
peuets que caminen
petites passes
d'ensopegar i aixecar-se
sempre a prop,
per donar-te la mà.
Divuit anys, de milers de nits
els plors de matinada
d'espantar els malsons
amb dolces nanes
de llunes i d'estels
i dormir abraçades.
Divuit anys, de moments feliços
de compartir vivències
de ser importants l'una per l'altre
de deixar ombres del passat enrere
que enfosquien el futur
el teu, el meu, el nostre.
Divuit anys, de tant per dir
i no trobar les paraules
I avui un gran desig:
segueix dibuixant la teva vida,
i pinta-la de colors!
Cada pas és un traç
I com fa divuit anys
jo segueixo al teu costat.
T'estimo Anabel.
Moni
Per escoltar:
Genial, com sempre ganxeta, cadascuna de les frases, de les paraules que plasmes és un sentiment...i més tu que saps lo important que és arribar als 18, només tu i els teus ho sabeu...
ResponEliminaUn petó des de la vila del pingüí
Un data molt simbólica, en la que puc mirar endevant amb il.lusió i esperança, sabent que hi ha un futur, però també és un moment en el que no he pogut evitar mirar enrere desitjant que cap malson viscut es torni a repetir.
ResponEliminaAbraçada ganxeta.