dissabte, 9 de febrer del 2013


CARNAVAL, UNA MÀSCARA

 

 
Un rostre emmascarat,
qui ets? Jo no ho se
tu ho saps!!
xivarri i comparses
es nit de carnaval.
Al ritme de la música
sonen les rialles
pluja de confeti
camines, saltes i balles.
Sota una gran màscara
el teu rostre amagues
i el teu jo inhibit
creix molt eixerit.
Que comenci la festa
a ritme de timbals!!
sàtira de la vida
avui és carnaval!!

MONI

4 comentaris:

  1. Si que ho penso...i molt
    Voldria amagar-me darrera una màscara.
    Potser la timidesa deixaria enrera.
    Potser el valor prendia protagonisme...
    La vida per molta gent és un carnaval!!!

    Petons

    Josep

    ResponElimina
  2. La timidesa és un fre que ens gasta males passades, però no ens cal una MÀSCARA de carnaval, almenys no una d'aquestes que ens fa semblar extrovertits i divertits als ulls dels demés, que impedeix veure l'interior de moltes persones que molts cops tenen un interior buit, trist.
    Valor no te'n falta, amb màcara o sense, sigui o no carnaval.

    Petonets.

    Moni

    ResponElimina
  3. Amagar-se darrere una màscara és complicat. Hi ha vegades en que aquesta se't queda enganxada i no es pot despegar. Ves amb compte!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Tens raó Maria, de vegades alló que volem aparentar ser pren tanta força que després és difícil desfer-se'n.

    Merci per la teva visita.

    Una abraçada.

    ResponElimina