CARNAVAL, UNA MÀSCARA
Un rostre emmascarat,
qui ets? Jo no ho se
tu ho saps!!
xivarri i comparses
es nit de carnaval.
Al ritme de la música
sonen les rialles
pluja de confeti
camines, saltes i balles.
Sota una gran màscara
el teu rostre amagues
i el teu jo inhibit
creix molt eixerit.
Que comenci la festa
a ritme de timbals!!
sàtira de la vida
avui és carnaval!!
qui ets? Jo no ho se
tu ho saps!!
xivarri i comparses
es nit de carnaval.
Al ritme de la música
sonen les rialles
pluja de confeti
camines, saltes i balles.
Sota una gran màscara
el teu rostre amagues
i el teu jo inhibit
creix molt eixerit.
Que comenci la festa
a ritme de timbals!!
sàtira de la vida
avui és carnaval!!
MONI
Si que ho penso...i molt
ResponEliminaVoldria amagar-me darrera una màscara.
Potser la timidesa deixaria enrera.
Potser el valor prendia protagonisme...
La vida per molta gent és un carnaval!!!
Petons
Josep
La timidesa és un fre que ens gasta males passades, però no ens cal una MÀSCARA de carnaval, almenys no una d'aquestes que ens fa semblar extrovertits i divertits als ulls dels demés, que impedeix veure l'interior de moltes persones que molts cops tenen un interior buit, trist.
ResponEliminaValor no te'n falta, amb màcara o sense, sigui o no carnaval.
Petonets.
Moni
Amagar-se darrere una màscara és complicat. Hi ha vegades en que aquesta se't queda enganxada i no es pot despegar. Ves amb compte!
ResponEliminaUna abraçada.
Tens raó Maria, de vegades alló que volem aparentar ser pren tanta força que després és difícil desfer-se'n.
ResponEliminaMerci per la teva visita.
Una abraçada.