diumenge, 3 de març de 2013

MÓN ATURAT      

Les ones incansables
acaricien les roques
amb suavitat
aigua entre forats
melodia rítmica
observo, escolto.... sento
i deixo de pensar!

El sol m’acarona
observo el vol de les aus
m’abraça la immensitat del mar
escolto el seu cant
n’absorbeixo la pau
i deixo el meu petit món
així .... ATURAT.

D’un moment ... un estat
el joc d’un infant
converses llunyanes
em desperten,
i mentre tot al meu voltant
segueix avançant
jo m’he pres el meu moment
i en gaudeixo
el meu món s’ha aturat.

Moni

4 comentaris:

  1. Moni

    Necessitem d'aquestes aturades de tant en tant per posar en ordre les nostres vides, a vegades sumides en caos.

    És sa...

    Petons

    Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant sa, és tornar a agafar aire, "oxigenar" mentre es desconecta del propi caos. És recarregar les piles....

      Un petonet Pep.

      Elimina
  2. El millor moment és quan deixem de ser "jo" per ser "el tot", per sentir l'univers, per sentir que som l'univers. És una agradable sensació...

    llàstima que la quotidianitat del dia a dia ens adorm i ens n'allunya.

    Gràcies per compartir aquest moment!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquell moment em vaig sentir part de tot el que m'envoltava.... les ones, les roques, el sol, l'aire...... res em perturbava.

      Repetiré.... segur que si!!

      Gràcies a tu Rachel, per escoltar els meus pensaments!!

      Elimina