MÓN ATURAT
Les ones incansables
acaricien les roques
amb suavitat
aigua entre forats
melodia rítmica
observo, escolto.... sento
i deixo de pensar!
El sol m’acarona
observo el vol de les aus
m’abraça la immensitat del mar
escolto el seu cant
n’absorbeixo la pau
i deixo el meu petit món
així .... ATURAT.
D’un moment ... un estat
el joc d’un infant
converses llunyanes
em desperten,
i mentre tot al meu voltant
segueix avançant
jo m’he pres el meu moment
i en gaudeixo
el meu món s’ha aturat.
Moni
Moni
ResponEliminaNecessitem d'aquestes aturades de tant en tant per posar en ordre les nostres vides, a vegades sumides en caos.
És sa...
Petons
Josep
I tant sa, és tornar a agafar aire, "oxigenar" mentre es desconecta del propi caos. És recarregar les piles....
EliminaUn petonet Pep.
El millor moment és quan deixem de ser "jo" per ser "el tot", per sentir l'univers, per sentir que som l'univers. És una agradable sensació...
ResponEliminallàstima que la quotidianitat del dia a dia ens adorm i ens n'allunya.
Gràcies per compartir aquest moment!
En aquell moment em vaig sentir part de tot el que m'envoltava.... les ones, les roques, el sol, l'aire...... res em perturbava.
EliminaRepetiré.... segur que si!!
Gràcies a tu Rachel, per escoltar els meus pensaments!!