diumenge, 28 d’abril de 2013



LA CAIXA DE MÚSICA                                        


Les dolces notes rellisquen amb suavitat
sobre el silenci de la nit
espanten la soledat
desperten els sentits
que donen voltes i voltes
cada cop que giro la corda...

Records d’infància
els pensaments viatgen al passat
obrir la caixa de música
era una estona màgica...
d'estranya enyorança
d’uns moments quasi oblidats.

I ara... en torno a donar corda
i m’aferro a les notes
mentre dono voltes i voltes
les torno a escoltar
un cop més per recordar
aquelles màgiques estones.

MONI


4 comentaris:

  1. Recordo de petit...
    Hi havia una senyora molt, molt gran, molt, molt vella i, bella de cor.
    Tenia una capseta com aquesta del video i, em quedava "embabalit" escoltant la música.

    Dolços records d'infantesa que no hem d'oblidar.

    Josep

    ResponElimina
  2. Exacte! Hi han coses que val la pena recordar. Jo en tenia una d'una ballarina que donaba tombs i m'encantava quedar-me amb cara de babau observant mentre escoltava la música, dolça i repetitiva.

    Una abraçada

    Moni

    ResponElimina
  3. Hi ha caixes de música que val la pena reescoltar de tant en tant.

    Petons!

    ResponElimina
  4. Sí, Rachel. A la vida ens va bé de tant en tant donar una ullada enrera, sigui obrint una caixeta de música de la infància o sigui recordant altres coses.

    Gràcies per la visita. Petons!!

    Moni

    ResponElimina