L'OMBRA REFLECTIDA AL CRISTALL
Solament veig una ombra
reflectida al cristall
un cocktail personal
d’incertesa i tristor
som tant vulnerables
patèticament tant humans
quan de sobte els paranys
ens deixen a la sort del destí
tant nus com vam arribar al món.
A on voldria veure una llum
solament veig una ombra
reflectida al cristall
necessito saber... o potser no vull...
Abraçar i després retirar la mà
produeix sentiment amarg
seguit d’incertesa i tristor
quan no pots ser la protecció
i et queda un gran buit, quan sembla que ets tu qui empeny cap al buit.
No sé si vull saber, potser no vull...
I mentre deixo de pensar... t’envio
llum
per il·luminar dies foscos
I mentre començo a oblidar....desitjo
que la sort et torni a vestir
I mentre... penso.... si vull saber... o no vull.
MONI
Mira el que has possat al teu perfil...
ResponElimina"Agafa un estel, i fica-li un nom, fes-lo teu, no tinguis por...deixa'l al teu cor, i quan sentis tristor, busca'n la seva llum"
Petons
Josep
Cadascú té de trobar la seva pròpia llum.... Un post difícil aquest, és una contradicció quan la realitat no et permet donar la mà fermament i et queda un regust amarg a la consciencia, de vegades ens trobem submergits en situacions alienes que no està a les nostres mans resoldre-les, però que et deixen tocat un temps.
ResponEliminaUna abraçada molt gran.
Moni
suposo que les teves paraules et diuen que sí que vols saber, i voler saber és un gest valent.
ResponEliminaSi hi ha ombra també hi ha llum.
Petons!
Avui penso que l'ombra es va desplaçant segons d'on ve la llum del sol, no ens n'adonem si solament passen uns minuts, però si quan passen hores, i amb el pas del temps les ombres es veuen diferents.
ResponEliminaUn petó il.luminat!
Moni