divendres, 19 d’abril de 2013



L'OMBRA REFLECTIDA AL CRISTALL


Solament veig una ombra                                       
reflectida al cristall
un cocktail personal
d’incertesa i tristor
som tant vulnerables
patèticament tant humans
quan de sobte els paranys
ens deixen a la sort del destí
tant nus com vam arribar al món.

A on voldria veure una llum
solament veig una ombra
reflectida al cristall
necessito saber... o potser no vull...
Abraçar i després retirar la mà
produeix sentiment amarg
seguit d’incertesa i tristor
quan no pots ser la protecció
i et queda un gran  buit, quan sembla que ets tu qui empeny cap al buit.

No sé si vull saber,  potser no vull...
I mentre deixo de pensar... t’envio llum
per il·luminar dies foscos
I mentre començo a oblidar....desitjo
  que la sort et torni a vestir
I mentre...  penso.... si vull saber... o no vull.

MONI



4 comentaris:

  1. Mira el que has possat al teu perfil...
    "Agafa un estel, i fica-li un nom, fes-lo teu, no tinguis por...deixa'l al teu cor, i quan sentis tristor, busca'n la seva llum"

    Petons

    Josep

    ResponElimina
  2. Cadascú té de trobar la seva pròpia llum.... Un post difícil aquest, és una contradicció quan la realitat no et permet donar la mà fermament i et queda un regust amarg a la consciencia, de vegades ens trobem submergits en situacions alienes que no està a les nostres mans resoldre-les, però que et deixen tocat un temps.

    Una abraçada molt gran.

    Moni

    ResponElimina
  3. suposo que les teves paraules et diuen que sí que vols saber, i voler saber és un gest valent.
    Si hi ha ombra també hi ha llum.

    Petons!

    ResponElimina
  4. Avui penso que l'ombra es va desplaçant segons d'on ve la llum del sol, no ens n'adonem si solament passen uns minuts, però si quan passen hores, i amb el pas del temps les ombres es veuen diferents.

    Un petó il.luminat!

    Moni

    ResponElimina