A cents de quilòmetres de casa, envoltada d'alzines, i mentre el sol rellisca i es deixa caure per tocar el terra... jo respiro i deixo anar aquells pensaments que em connecten amb el meu estel, el meu espai secret, que tant temps fa que no visito i que ara enyoro profundament.
Sola, pensant i sentint
lluny de les meves arrels.
sento les meves pors
les que em corren per les venes
les que vull deixar aquí
les que vull fora de mi.
No puc córrer
ni mirar a un altre lloc
en terres estranyes per mi
retrobo l'energia, la forçaque un cop més em fa seguir.
No és un poema
és un sentiment
que en aquesta devesa
envoltada d'alzines
tinc a flor de pell.
Com un encantador de serps
no puc deixar de mirar...
El sol lliscant entre les fulles
i que tossut em vol tocar...
Per després amagar-se!
Juganer, juganer...
No em fa por la nit, ni la foscor
Amaga't sota els meus peus si vols!
que fins i tot amb els ulls tancats
trobaré el camí de tornada
el que em portarà de retorn a casa.
Moni
Per escoltar:
Jo vinc de lluny- Dr. Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada