PETITA REFLEXIÓ

 

 

És trist quan tot i tenint el do de la paraula no en fem ús i preferim deixar a l’altre persona esperant.... exercici egocèntric, quan no valorem el temps dels demés i solament ens preocupa el propi. Patètic quan no tenim la valentia per rectificar, el canvi d’opinió és molt respectable si es comunica. Tothom es fa dir amic, de cara a la galeria es porta ser sociable, amics dels amics, viure el moment..... però l’interior de la persona va més enllà de tot això, són els actes d’un mateix el que ens dona valor i no la quantitat d’amistats que tinguem al face, o el nombre d’actes socials als que assistim. Compartir comentaris que altres han comentat i voler donar a conèixer la nostra part més humana sembla ser que és el que ens preocupa, però no ens aturem a mirar-nos al mirall, no fos que el reflexa ens espantés, i la nostra fantàstica imatge quedés ombrejada per un interior menys pur.

Confiar en qui diu que t’escolta                          

i que t’allarga la mà

quan en realitat la persona és sorda

i no farà per escoltar

és voler veure-hi sense mirar.

De vegades esperem dels demés allò que son incapaços de donar-nos, la pregunta és: Perquè?

 

Per escoltar:http://www.youtube.com/watch?v=qycqF1CWcXg

UN DESIG

 

Un desig!!

sol un, felicitat!!!

el més complert dels desitjos

el més demanat.

Sentir que cada dia

vull somriure a la vida.

Agafar aire i olorar

el suau perfum de les flors

de mil pètals de colors

que volen lliurement

per els camps de la meva ment.

Un petó, una abraçada

una mirada, una paraula

en cada petit detall

una espurna de felicitat!!

Les notes màgiques d’una cançó

paraules que ballen

en segueixo la música

és la melodia que toca la vida

mentre la sento m’hi abraço

i em deixo portar

tanco els ulls, somio

i començo a cantar:

Un desig!!

sol un, felicitat!!!

el més complert dels desitjos

el més demanat.

Moni

DOS CAFÈS

Escolto una cançó, penso en el moment, dos cafès fumejant li donen caliu al instant

Mirades que es creuen, paraules i rialles, passa el temps volant i els dos cafès al davant

Curta l’estona, trobada interessant, i el cafè amb el seu aroma, es va refredant

Coneixe’t és un repte, transmets vida, inquietuds..... sentits adormits

Un segon cafè allarga el moment, un plaer per als sentits

deixem-lo fumejar qui en sap el destí, tanquem els ulls i l'assaborim

Vols un cafè ?

Moni

Per escoltar:

https://www.youtube.com/watch?v=ms3hYTndLuU

CAMI DEL MAR

Petjades sobre la sorra
suament el mar les esborrarà
és el soroll de les ones
el que m’ajuda a caminar
sempre endevant
mai enrere
aferrada a l’esperança
al demà, al “demà passat”
al camí que tinc al davant
no al caminat.
Un peu davant de l’altre
poc a poc sense pressa
i ens moments de feblesa
tanco els ulls i escolto
perquè és el soroll de les ones
el que m’ajuda a caminar.

EL REGAL

Tinc una capça amb un bonic embolcall
i no sé el que hi ha a dins
sembla un bonic regal
i si l’obro i no m’agrada?

El miro, des de tots els costats
el sacsejo a veure si fa soroll
el sospeso, no pesa ni molt ni poc.
Tant senzill com estirar el seu gran llaç
deixar-lo relliscar
treure el seu paper i mirar al interior
però....
i si l’obro i no m’agrada?
Llavors ja no es por
sinó desil·lusió
i aquell bonic regal
ja no em sembla especial.
Però si per temor
es queda embolicat
la resta de l’eternitat
i a dintre hi havia
el regal somiat
quina llàstima
no haver-se arriscat.

SI LA VIDA EM FA UN REGAL.... L’OBRIRÉ!!!!

MONI

NO VULL SER LA TEVA PLUJA

 No puc dir-te ni hola ni adéu
ni explicar que passa a dins meu
no soc actriu, que més voldria jo!!
seria més fàcil actuar
i no tenir pas després que lamentar.
Si plou miro la pluja relliscar

no vull ser la pluja de ningú
i és el que em converteixo
quan no et puc oferir la meva llum.
Si fos cargol m’amagaria dins la closca
si fos vent, em deixaria portar molt lluny
si fos un estel em perdria en el firmament
volaria molt alt, amunt , amunt!
I que la distància fes la seva feina
però no soc cargol, ni vent, ni estel
sol la causa del teu trist sentiment.
 

MONI

El puzzle de mi vida
 

 

Mi vida un puzzle,
miles de fichas que colocar,
algunas tan fáciles y tan simples
que encajan con suavidad,
...

a otras les doy vueltas y vueltas
y siguen sin encajar
a la derecha, o al revés
una y otra vez
y volver a empezar.

Piezas de colores vistosos,
con dibujos claros y sencillos
otras oscuras y difuminadas
de mi vida etapas delicadas.
Fichas de familia, amigos y personas
de lugares, hechos y sentimientos
de emociones, ilusiones y amores
de frustraciones, reacciones y realidades.....
todas ellas, únicas, necesarias, irreemplazables....
tantas fichas como opciones.

 

MONI
 

 LA LLUM

 

Un dia et llevaràs i veuràs la llum que entra per la finestra, notaràs la seva energia i sentiràs dintre teu que reviu allò que s'havia apagat. Els teus sentits, es despertaran d’aquest son tan llarg. Voldràs sentir, olorar, mirar, tastar, ...

tocar.... Obriràs el cor i entrarà l’amor d’aquells que t’estimen, allargaràs la mà i trobaràs les mans dels que et volen ajudar, tancaràs els ulls i ja no tindràs por de la foscor. Un dia et llevaràs i veuràs la llum que entra per la finestra..... i sentiràs ganes de viure.

 

Moni