dijous, 21 de febrer del 2013


QUAN

Quan tot s’enfonsa a sota els meus peus
ràbia i desesperació sento
i quan qui em pot ajudar
es limita a empenyem més al fons,
buscant el meu límit
és quan em nego a deixar de respirar
quan agafo totes les meves forces per lluitar
puc ser el blanc de la teva diana,
em pots ferir...
però cada cop que em danyes
en surto reforçada
i en silenci et desitjo
que arribi el moment
que ni tu mateix et puguis mirar a la cara.

Quan? No se però.............Arribarà.
 
Moni.

2 comentaris:

  1. M'ha arrivat!!!
    Amb quina força.
    Seguix lluitant i no et deixis trepitjar.
    Com deia el me pare...
    "al final, el temps posa a cadascú al seu lloc"

    Petons

    Josep

    ResponElimina
  2. Sí, amb força! És la meva única i millor arma la força interior i com diu el teu avi els temps posa a cadascú al seu lloc.

    Merci per estar.

    Moni

    ResponElimina