divendres, 8 de febrer del 2013

VENT, vent, vent   
 
Vent, gira al meu voltant
tot ho va bellugant
mai d’única direcció
és un vent canviant.

Amb el vent en contra
camino a contra cor
és més fàcil ensopegar
més difícil avançar.

Amb el vent de cara
sembla tot més senzill
i amb velocitat s’avança
molt més ràpid pel camí.

Són les regolfades
les que em fan protegir la cara
que m’omplen els ulls de sorra
fent lliscar llàgrimes.

I tan sols tanco els ulls i el sento
ni a favor ni en contra
el deixo jugar amb els meus cabells
que bufi.... que faci la seva

Sento que puc amb la meva força
canviar el meu món, el teu, el nostre
alliberar passats
que el vent tot s’ho emporta.

Vent que rebufa, xiuxiueja
res queda igual al seu pas

Moni

Scorpio  Wind of Change


4 comentaris:

  1. Bon moment per escriure sobre el vent. Portem unes setmanes bones.
    El vent és un fenòmen que no podem anar-hi en contra.
    Quant bufa, només queda refugiar-nos, amagar-nos per que la seva força no se'ns emporti.
    Potser és millor seguir la tendència del vent, deixar-nos anar i veure on ens porta. Anar en contra acaba per fer-nos "pupa".
    Una gran cançó!!!

    Molts petons

    Josep

    ResponElimina
  2. I a vegades el vent ens fa més forts, volem avançar però no ens deixa i ens fa treure aquella força que no ens imaginàvem que teníem i ens fa caminar més segurs, més decidits...Ens fa veure que no sempre hem de quedar-nos esperant a que deixi de bufar amb la seva intensitat sinó que algunes vegades també hem de treure tot allò que tenim a dins per a seguir endavant i no deixar-nos acovardir. Vent, vent...encara que bufis vent fort a mi no m'acovardaràs....

    ResponElimina
  3. Josep, no se quina és la millor opció si la de lluitar en contra o de deixar-nos portar, suposo que decidim en el mateix moment quan veiem en quina direcció bufa el vent.... i de vegades quan es calma no sabem on estem.
    Masses dies de vent, ens "afecta" les neurones, això segur.

    Una forta abraçada

    Moni

    ResponElimina
  4. Yolanda, tens raó que al final d'un vendaval en sortim més enfortits, no inmediatament sino que de vegades necessitem un temps per recuperar-nos. Per desgràcia a les nostres vides n'hi han sovint de vendavals. M'agraden les teves paraules, has trobat la teva força interior, no decaiguis mai, ets una gran lluitadora.

    Un peto

    Moni

    ResponElimina